Sents que tens el cor buit,
que no sent, ni vol sentir...
que no et queda res a dins.
Tens l'ànima profundament ferida,
que s'ha quedat sense vida...
Que els ulls no tornaran a ser
els que donaven llum als estels,
que ja no guarden llàgrimes,
que ni plorar poden fer...
Ara que s'han apagat
creus que mai més il.luminaran...
I què me'n dius dels teus llavis?
aquells que sempre dibuixaven
il.lusió a la teva cara,
els que sempre em rebien
amb expressió d'alegria...
Ara són part passiva
en un rostre sense vida,
que no entén de carícies
ni té ganes de riure...
Sents que et costa respirar
i tens tot l'aire del món...
creus que estàs en un pou
tota coberta d'aigua
sense opció a sortir
i que et vol retenir...
No pateixis, petitona,
que això, només dura una estona...
Ja veuràs com ben aviat
ho veuràs amb claredat.
Que tot té el seu motiu,
que res és casualitat
i que la vida, et somriu...
Seré amb tu,
tota l'estona...
Et donaré caliu,
no et deixaré sola...
Fins que passi
ben aviat,
la teva soledat,
marxi tota la pena
i tornis a estar plena...
No pateixis, petitona...
©Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada