No cal insistir
en allò del sentir...
estima, si vols
però no t'omplis de plor...
L'afany amagat
per allò que és pecat,
les ganes d'algú
vestides de gratitud...
Potser no és per tu
i mereixes molt més,
algú al nivell
dels teus pensaments...
No cal insistir
en posar aquella peça
quan el desig
tingui pressa...
L'amor ve tot sol
i ha de ser correspost...
per omplir-te del tot
i no només un tros...
És l'encast total
la fusió global...
no és just que una part
es pugui emmotllar
i l'altra tan sols
es deixi adaptar...
L'amor és una carta
que no porta adreça
i arriba al destí
de qui l'ha de llegir...
No necessita carter
ni tampoc missatger,
no entén de camí
ni creu en la sort
quan arriba a bon port...
I s'ha de fruir
amb tots els sentits,
també cal ser valent...
si el veus a venir
saber-lo gaudir...
I és de coratjós, apartar-ne la ment
quan el sentiment, enlloc de l'amant
està en mans d'amistat....
no fugis, ni pateixis,
estima el company que sempre tindràs
i sigues feliç per la seva felicitat
així el gaudiràs i no patiràs...
que si és un amic
tu sempre el tindràs...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada