divendres, 1 de febrer del 2013

Núvol de cotó

Un bon dia a l'ascensor
o un missatge amb notícies,
algú que arriba a l'escola
amb un gest d'alegria.

Una veu en la distància
i un somriure que t'abraça
quan només una trucada
et canvia la mirada.

Un plor de desconsol
quan l'orgull no entén d'errors,
una llicó més
que et sembla injustícia,
que avui no pot sanar
ni la més dolça carícia.

Un riure contagiós
o unes llàgrimes d'alegria,
oblidant les tristors
i recordant que la vida
també sap ser agraïda.

Que existeixen els colors
darrere la foscor,
que és possible volar
en un núvol de cotó.

Algú que et demana un favor
que és un repte pel teu cor
que li diu a la il.lusió
que faci fora la por.

Desafiament agradable
que retorna confiança
i diu que senzillesa
no és sinònim de mancança,
el poder d'unes lletres
que retornen l'esperança
de saber que pots volar
on et digui el cor
en un núvol de cotó...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada