-fes-ho, de tant en tant-
Sent com la terra mullada
es commou sota les teves passes
en sentir-les despullades...
I camina.
Trepitja amb fermesa la roca
ella, que és robusta i forta,
se sentirà acaronada per la pell vellutada
deslliurada de sabates...
Fes-ho.
No sentiràs dolor.
Camina... i no tinguis por...
Ara intenta no fer mal
a les flors d'un jardí estimat...
Ho faràs amb molta cura
tot i així, en feriràs alguna.
Però si ho practiques sovint
sabràs no fer-les patir
i et perfumaran els sentits...
I caminar descalçat
és com palpar un cor destapat...
Segons com posis la mà
pots ferir-lo... i patirà...
Pot ser fort com una roca
O ben feble... com una rosa...
Si l'acarones amb els sentits, florirà
-com el jardí-
Tindràs roses del seu pit...
Ves en compte.
Tingues cura...
Podríes ferir-ne alguna.
Tot i així, et perdonarà
-fa temps que batega descalç-
De les traves del camí
dels errors d'alguns tocs
-i de les mans que el tocaven amb guants-
n'ha fet un bell jardí
on no moren mai les flors
on sobreviuen
als dolors...
Vigila sempre com trepitges.
Que ni a les roques
quedin ferides...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada