I no sé per què avui
tinc tan present la imatge
d'aquella primera vegada
on mirades -espantades-
es trobaven
se sorprenien
es descobrien
s'intentaven esquivar
evitant lo inevitable...
Com si tancar les parpelles
pogués enfosquir l'escena
Com quan es baixa el teló
i s'acaba la funció...
I ja podia ser un teatre
atapeït d'espectadors
que allà... hi havia dos cors
i el destí de director...
La il.lusió de dos infants
dins uns cossos massa grans
descubrint-se com a amants
amb els frec del primer bes
fet amb ulls de primerencs...
Duc intacte la trobada
La primera
I la darrera...
I també la de demà
Fent d'adults
Fent-nos un...
Amb la màgia juganera
d'aquella trobada primera
on dos cors i un destí
oblidaven el paper escrit...
Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada