Hi ha moltes maneres de treure angoixes, pors, ràbies o alegries... a mi m'agrada fer-ho a través de l'escriptura. A vegades invento, altres somnio, o senzillament expresso els meus sentiments... em deixo anar i descarrego. També hi ha maneres de relaxar-nos, a mi la música em fa de teràpia i la lectura em fa endinsar-me en una altra fantasia... i no existeix cap fórmula magistral, qualsevol és vàlida si ens funciona, cadascú té la seva i no hi ha una millor que l'altra.
A ella li agradava expressar-ho mitjançant la pintura. Era autodidacta, però tenia una gran capacitat per transmetre les seves inquietuds a través de la paleta de colors... semblava que els seus pinzells tinguessin capacitat de parlar i que el seu traç no fos dirigit per la seva mà. Disminuïa la tensió i sorgia la màgia... Fa dos dies que no és capaç d'expressar el que sent a través d'aquest mitjà... si que es tranquil.litza amb la música i és conscient que ara la necessita més que mai. S'emociona i li brollen els sentiments, se li eriça la pell, i se li neguen els ulls... fins que escolta aquella tornada que la fa somriure alhora que plora amb desconsol... és una barreja d'alegria per saber-se recolzada per tots els qui l'envolten, de tristesa per tot allò que deixa enrere, d'esperança per totes les boniques pintures que la seva mà tornarà a esbossar... i sent que demà tot tornarà al seu lloc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada