Fa un temps em preguntaves que com es podia fer, que no trobaves la manera de deixar la ment en blanc... vaig dir-te que costava molt i que ho havíem de fer sovint per tal que ens resultés senzill fer-ho quan és necessari. "Jo no en sé", em vas dir. Entre rialles, vaig dir-te que tu no ho podies fer per què pensaves mooolt (amb el cap!!!), fins i tot més que jo, i fèiem broma sobre la ment, el cap i els pensaments... Ho vam deixar estar, jo sabia que trobaries la teva manera, el teu propi exercici de relaxació que et permetés "buidar el cap" en un moment determinat.
Ahir, com fas molt sovint, vas tancar-te a tocar la guitarra... t'agrada i jo sé que et relaxa. Al cap d'una estona vas venir, emocionada, a dir-me que havies descobert una cosa:
"Mami, recordes que
em deies que era molt difícil deixar la ment en blanc i no pensar en
res?? Em vas dir que calia molta pràctica i jo no sabia fer-ho. Ara ja
sé com fer-ho!!! Quan toco la guitarra em relaxo i no penso en res, la
meva ment està en blanc... és la única cosa que fa que el meu cap
estigui buit, no sé com explicar-t'ho, no sé si m'entens!!!"
Et vaig somriure i ens vam abraçar... T'entenc perfectament, nineta... només cal mirar-te quan estàs amb ella.
Et vaig somriure i ens vam abraçar... T'entenc perfectament, nineta... només cal mirar-te quan estàs amb ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada