Una subtil carícia
que una ploma volia escriure
sobre un desgastat paper
fet malbé pel pas del temps...
Un paper molt suau
tan suau, com la seda...
però esquinçat per les tempestes...
Era tan fi i transparent
que mostrava els pensaments...
Aquella ploma patia
per ferir amb la carícia...
tan sols volia transmetre
el color de la tendresa,
dibuixar en la fina pell
ferida de sentiments...
Ho va fer amb tanta cura
que va esborrar les amargures...
ho va fer amb tant d'amor
que es va oblidar del dolor...
Aquell desgastat paper
poc a poc, es va refer...
aviat va tornar a ser
la fina pell de la seda,
el suau tacte de la tela...
on una ploma, subtilment,
amb carícies, va fer un vers...
Paraules de bellesa
sobre un full de dolcesa,
quan l'amor va transformar
aquell paper esquinçat
en un cos capaç d'amar...
quan l'amor va transformar
aquella ploma que escrivia
en la tinta que cobria
dos cossos de carícies,
dos cossos fets un llibre....
©Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada