dissabte, 29 d’agost de 2015

Infinit

He intentat comptar batecs de distància
A mesurar desitjos de retrobades
A pesar espurnes de les ninetes
I saps?
M'he perdut.
No sé comptar
ni mesurar, ni pesar...

Però tan se val.

La distància és un sospir,
les espurnes, el camí

I tu i jo
som l'infinit

Quan ens trobem en el desig...

© Nía Murtal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada