He intentat comptar batecs de distància
A mesurar desitjos de retrobades
A pesar espurnes de les ninetes
I saps?
M'he perdut.
No sé comptar
ni mesurar, ni pesar...
Però tan se val.
La distància és un sospir,
les espurnes, el camí
I tu i jo
som l'infinit
Quan ens trobem en el desig...
© Nía Murtal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada