dilluns, 2 de juliol de 2012

Buscant paraules...

S'acostava el dia. El moment més dur i difícil de tots aquests  mesos...

Buscava
constantment les paraules, senzilles i entenedores, les millors... si és que hi havia algunes que fossin prou explícites per fer-ho comprensible... No les trobava. Era el seu turment, allò que més feia patir.

Actuarà com sempre ho ha fet, amb molt d'amor i franquesa, amb confiança i tendresa... sap que el seu somriure no l'abandonarà, no pot
desaparèixer en aquests moments... cap llàgrima pot brollar, totes s'han de quedar dins... les guardarà junt amb les que eixugarà i recollirà si és necessari, convertint-les en somriures i esperances... fins que les pugui deixar lliures...

2 comentaris:

  1. Sempre es troben les paraules... tu ho saps fer... i al trobar-les tens e dret a emocionar-te. Quan ens emocionem... vol dir que tenim sentiments, q és una de les coses més maques q té l'èsser humà. I tu de sentiments ets una mina.... a mi m'encanta aquesta sensibilitat.... diu moltes coses...
    Ayyyyyy cuore, q bonic és veure plorar a algú i q axò li provoqui descans. Fes-ho q no és dolent. Mmmmmmmmuak. Eli

    ResponElimina
    Respostes
    1. El més bonic és tenir-te... perquè tu m'eixugues les llàgrimes!!

      Elimina