La nit em fa companyia
en moments de melangia...
No és tristor
ni solitud,
és quelcom molt més profund...
Un enyor sense dolor,
un somriure en el record,
uns ulls que encara brillen
i conserven l'escalfor...
en nits com la d'avui
i també, en molts matins,
quan miren, sense veure't,
quan recorden el passat...
No és rancúnia
ni condemna...
és un "ha valgut la pena"...
Tot el que he viscut
i el que m'has regalat
mereix ser atresorat...
És un "gràcies a la vida"
que m'ha regalat somriures,
per les oportunitats
posades al meu abast,
posades al meu abast,
per haver descobert
el més dolç dels plaers...
No és patiment,
ni dolor...
és joia dins el cor,
és tot agraïment
el que té la meva ment...
No tinc lloc per l'enuig,
tan sols tinc comprensió...
immensa satisfacció
per haver conegut
la més bonica passió...
Tan sols tinc lloc pel goig,
per preservar aquesta joia
com un immens tresor
dins el més bonic estoig,
una rosa que es conserva
en el racó més profund,
una rosa que mai mor
mentre bategui el meu cor...
©Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada