dijous, 18 d’abril del 2013

La nostra finestra



A vegades cal somriure

i desar les llàgrimes

a dintre...



A vegades, cal plorar

i deixar la tristor

marxar....



A vegades sols veiem

núvols negres

en el cel...



A vegades...
no ens cal sol

per il·luminar

el nostre cor...



Ni dies bons

Ni dolents...

Tan sols dies

diferents...



Núvols que porten tresors

o d’altres, plens d’enyors...

Ells són el guarniment

d’aquest món

de sota el cel...



A vegades, no entens res...

I d’altres

que veus molt més...

Hi ha dies que el sentir

és més del que es pot dir....



A vegades, no et veig

però sé que sempre hi ets...

Que m’agafes per l’esquena

abraçant-me tota l’esma...

Protegint de tot perill,

abrigant el meu sentir...



A vegades puc volar

amb l’estel del teu afany...

Creem junt aquest nou cel

on tot està per fer...



Potser el sol no somriurà

ni els núvols cantaran...

Però tot ho conquistarem

només cal voler-ho fer...




Amb dolces llàgrimes

O amb salades...

Amb nits fosques

O estrellades....

Només em cal tenir

la teva joia en el meu pit

Tan sols això

em fa feliç...



Només em cal sentir

la carícia del matí

que perdura

fins la nit...


Només em cal despertar

cada dia

al teu costat...

I mirar junts la finestra

que el nou dia

ens presenta...

©Tots els drets del text reservats

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada