El seu cap gira, dona voltes i més voltes... és com un remolí de sensacions i sentiments, pintats cadascun d'ells de colors diferents, de tal manera que unes vegades és com un arc de Sant Martí, en forma d'espiral que s'enlaira cap al cel, del que surten milers de guspires de vives tonalitats, com si un esclat de confeti s'enlairés en senyal de llibertat i alegria...
D'altres, és com les aspes d'un ventilador, d'aparença fosca i ombriva, penjat d'un sostre ben blanc, de tal manera que en veure'l girar té una aparença ben insípida i trista, monòton i enervant... Se'l mira des de baix, mentre el seu cos intenta relaxar-se damunt un terra dur i inconfortable, que l'amoïna i irrita enormement...
I espera, pacient, el dia que s'obri el sostre i pugui veure el cel clar des del terreny planer i allerat, amb el pensament serè i plàcid...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada