Amb la imatge a la retina
d'observar-te a contrallum
darrera la cortina...
Així miro el meu estel
el més brillant del cel..
imaginant que és un bressol
per dormir-me en un racó...
Cada nit, al mateix lloc
Cada nit, en el meu son...
I em perdo en cada aresta
en les nits que estic desperta,
escorcollo tots els angles
descobreixo nous paratges...
I si la lluna m'ajuda
en la penombra et puc vetllar...
quan l'esplendor s'ha tornat fosc
i el plaer, s'ha fet opac...
Els meus ulls es tancaran
i en la foscor, et complauran.
El meu cor romandrà obert
perquè tu, el mantens despert...
Tan és si ets inabastable
o l'estrella més llunyana...
Tan és que em piquis l'ullet
i em vulguis en un raconet...
el meu amor és tan gran
que et voldria al meu costat,
però es conforma amb la lluentor
de sentir-te ben a prop
quan a les nits mira el cel
i s'acoblen els anhels
compartits als nostres cors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada